in
Diumenge 5 Ordinari
Tornem a escoltar la Paraula de Déu: acollim-la de veritat.
Ella serà la llum del nostre caminar. I el goig de la nostra vida.
La vida de cadascú de nosaltres té com a dos actes. I tant de bo que els tingui.
Acte primer. És una crida de Déu. Escoltem les lectures
Isaïes, pobre, ignorant, dèbil... és cridat per Déu per a una missió.
Els apòstols, més pobres encara, ignorant s i dèbils...van ser també cridats.
Cada u de nosaltres (no som pobres, ignorants, pecadors...?) També som cridats.
Acte segon. Els protagonistes? Nosaltres. L’acte es titula: fidelitat.
La vida del profeta Isaïes va ser de fidelitat a la seva missió.
La grandesa dels apòstols els ve d’haver estat fidels a la crida de Déu.
I nosaltres?
El segon acte, en què nosaltres som els protagonistes, s’ha d’anomenar fidelitat.
Fidelitat és el “cognom” de Maria... el cognom de tot bon cristià.
Tant de bo que avui nosaltres, petits i grans (pobres, si voleu, i pecadors, sapiguem fer –Déu ens ajudarà a complir-lo- un propòsit de més gran fidelitat. Hem dit que en el segon acte nosaltres som els protagonistes. En realitat, protagonista continua sent-ho Déu.
Ells ens anima, ell ens ajuda, ens empeny, ens fa costat... Ha pensat en tot.
Que l’Eucaristia que ara rebrem sigui la nostra força per a ser fidels
M'has atrapat