in GRUP SARDANISTA BALÀFIA
Enllaços
Dimecres, 15 de Juny de 2016

# 2016, UN ANY PLE D'EFEMÈRIDES. # Diverses efemèrides de diversos compositors, que poden servir per homenatjar la seva figura i difondre la sardana.


( Font: CONFEDERACIÓ SARDANISTA DE CATALUNYA)

 2016, un any ple d’efemèrides a celebrar


Aquest 2016 se celebren diverses efemèrides de diversos compositors, que poden servir per homenatjar la seva figura i difondre la sardana i la seva obra.

Així, es pot commemorar els 125 anys del naixement dels compositors Enric Barnosell Saló, Josep Baró Güell, Antoni Català Vidal, Josep M. Gassó Monrós i Francesc Juanola Reixach.

De n’Enric Barnosell es poden recuperar les seves sardanes obligades de tible, com es pot esperar de qui es va considerar durant 10 anys el millor solista d’aquest instrument, com ara ‘Victoriosa’.

En Josep Baró Güell compta amb més de 100 sardanes, i se’n pot destacar ‘Idil•li a la Font Vella’, premi Vicenç Bou-Diada de la Sardana 1966. La seva àmplia col•lecció d'instruments i documentació musical li van permetre fundar el Museu de la Sardana de Girona el 1961.

En Josep M. Gassó Monrós va ser un impulsor de ballades de sardanes i va fundar entre d’altres, l’Esbart Barceloní de Dansaires. D’entre la seva vintena de sardanes la més popular va ser ‘La boja’, composta per a 2 cobles.

En Francesc Juanola Reixach va ser un prolífic compositor, amb més de 600 sardanes i una gran popularitat a Manresa, però també a nivell general dins del món sardanista. Va ser el compositor més conegut de la nissaga dels Juanola. El 1962 va rebre el Premi Dia de la Sardana per ‘El pantà d'Oliana’, però també són sardanes seves ‘Xitxarel•la’, obligada de tible o ‘Canta el fiscorn’, ‘Rítmica’ i ‘Adéu il•lusió’, obligades de fiscorn, el seu instrument.

També es poden celebrar els 100 anys del naixement dels autors Pere Mercader Terrades, Joan Alfonso Orfila, Josep Auferil Costa, Manel Balasch Suñé, Marià Brugués Corbera i Feliu Casas Zaragoza.

En Pere Mercader Terrades fou fill del conegut Pere Mercader Andreu. Va estudiar amb els mètodes de n’Enric Morera com a pupil d’en Ramon Serrat i va ser alumne d’en Frank Marshall. Va composar unes 40 sardanes.

En Joan Alfonso Orfila va ser deixeble de n'Enric Morera i de n’Eduard Toldrà. Va ser membre fundador de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Va composar només 3 sardanes, però la titulada ‘Torre-roja’ va rebre el 1r premi SGAE del 1994. També va ser el transcriptor per a banda de tots els himnes dels països que van participar als Jocs Olímpics de Barcelona’92.

En Josep Auferil Costa és un autor àmpliament conegut, sobretot a Sabadell. És autor de més de 90 sardanes, entre les que destaquen ‘Sardanes a Can Deu’ que l'any 1972 obtingué el Premi de la Sardana de l'Any, ‘L'Aplec de Sabadell’, ‘L'aplec de Santa Perpètua’, ‘Riallera Maria Teresa’ o ‘Montserrat Avellaneda’.

En Manel Balasch Suñé ha escrit una vintena de sardanes i, malgrat al 2016 se’n celebrarà el seu centenari, a dia d’avui encara és viu.

En Marià Brugués Corbera és autor de 4 sardanes, de les quals se’n coneix sobretot ‘La plaça del Dr. Gravalosa’.

D’en Feliu Casas Zaragoza es té constància de 2 sardanes. La peculiaritat d’una d’elles, ‘Pensant en ella’, és que la va escriure des del camp de concentració d’Argelés, després de la Guerra Civil.

D’altra banda, també es poden commemorar els 50 anys de la mort dels músics Francesc Vilaró Carbonell i Josep Culubret Gutiérrez.

En Francesc Vilaró Carbonell va perfeccionar estudis amb en Joan Lamote de Grignon. Té unes 70 sardanes però la més coneguda és ‘En Ton paleta’.

En Josep Culubret Gutiérrez va néixer a Panamà. Va composar només 4 sardanes i ‘El pla de l’amor’ està enregistrada.

Finalment, unes altres efemèrides són els 25 anys de la mort de compositors com Josep Massó Quer, Agapit Torrent Batlle o Josep M. Baiges Jansà.

En Josep Masó Quer va ser alumne d’en Josep Blanch i Reynalt i n’Enric Sans, entre d’altres. Va composar més de 100 sardanes.

N’Agapit Torrent Batlle és un compositor conegut per diverses sardanes premiades, com ‘Lluïsa’, premi Sardana de l’Any 1984; ‘Daliniana’, premi popular Francesc Basil 1989 o ‘El meu carrer’, finalista al 3r concurs Conrad Saló. Va ser membre de l’orquestra belga Eddir de Latte.

Pel que fa a en Josep M. Baiges Jansà, la seva sardana més coneguda, sobretot a Reus, la seva vila d’adopció, és ‘Peret Ganxet’. Aquesta peça és gairebé un himne reusenc i va ser la 1a que va composar. També va ser un notable dibuixant, de manera que va caricaturitzar bona part dels personatges de Reus.

Tot aquest any, per tant, permetrà evocar i difondre noms de compositors i sardanes més o menys coneguts i reconeguts. També pot ser una bona excusa per fer activitats sardanistes noves i diferents i recordar el so i els noms dels qui ens ha precedit.

 

 


Contador gratis