in PARRÒQUIA MARE DE DÉU DEL CARME
Dissabte, 03 de Novembre de 2018

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

 Diumenge 31 ordinari

 

 1.- El primer i principal manament

  • Un mestre de la Llei pensa que hi ha d'haver una jerarquia entre els manaments que es troben en la Llei de Moisès. I s'acosta a Jesús a preguntar quin és el primer de tots ells Podríem dir que demana a Jesús que aclareixi quin devia ser el nord de la seva vida. Pregunta fonamental.
  • Sovint vivim dispersos i absorbits per deu mil coses, quan solament n’hi una d’important. La resposta de Jesús: Estimar. I aquesta resposta té dues vessants:
  • El manament primer  és estimar Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima. La radicalitat és la garantia de la fidelitat. Davant la dispersió dels pensaments, sentiments, accions, només l'amor a Déu recondueix l'ésser humà a la unitat.
  • Però Jesús esmenta al mestre un segon manament, contingut en el llibre del Levític (Lev 19,18): "Estima els altres com a tu mateix". Per moltes cultures aquesta és la regla d'or. Amb ella es supera tot egoisme, ja que posa al "tu" al nivell del "jo". Però Jesús va més enllà. "Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat". Aquesta és la definitiva superació de l'egoisme. Estimar és el nord de la nostra vida

2.- Estimar no és fàcil

  • Ens passem la vida parlant de l'amor i no entenem el que diem. L'amor humà és sempre un misteri difícil d'entendre, de viure i d'explicar. Igualment difícil de comprendre l'amor que diem professar a Déu. Potser per això, el text del Deuteronomi que avui es proclama (Dt 6, 2-6) utilitza tres paraules:
  • "Escolta Israel". L'escolta és ja una obertura a l'altre i li oferim allotjament. L'escolta és ja una forma d'amor.
  • "Reverencia el Senyor el teu Déu". El temor no s'ha de confondre amb la por. Significa reconèixer Déu com "un altre", que ens supera, és a dir, com divers i transcendent.
  • "Guarda els seus manaments". És a dir, compleix la voluntat de Déu.
  • I recordem: estimar "amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'ésser". Sense mediocritat ni càlculs interessats. De manera generosa i confiada. 

I Jesús afegeix una cosa que l'escriba no ha preguntat, l’amor al proïsme. Ens recalca que l’amor a Déu és inseparable de l'amor al proïsme. Només es pot estimar Déu estimant el germà. En cas contrari, l'amor a Déu és mentida. 

  • Es tracta de dues cares d’una mateixa moneda.
  • Sovint, tendim a confondre l'amor a Déu amb les pràctiques religioses i el fervor, ignorant l'amor pràctic i solidari als que viuen exclosos per la societat i oblidats de tothom. Però, què hi ha de veritat en el nostre amor a Déu, si vivim d'esquena als que pateixen?
  • Qui no estima i passa els anys sense estimar, per més coses que hagi fet, ha malversat la seva vida i ha viscut inútilment.
  • D’això serem examinats al capvespre de la nostra vida. (Sant Joan de la Creu).

 

 

 L’amor a Déu és inseparable de l'amor al proïsme.