Balàfia intercultural
Una exestudiant de la Universitat de Lleida analitza en un treball de final de màster com es
distribueixen i com es comuniquen els immigrants en aquest barri || El text conclou que la
convivència és bona, encara que continua havent-hi prejudicis davant gent d’altres cultures.
M. MARTÍNEZ (Diari Segre)
LLEIDA “Molts immigrants viuen
en guetos perquè prefereixen es-
tar amb veïns de la seua matei-
xa nacionalitat i és molt difícil
entendre’s amb algú d’una altra
cultura.”Aquest és un dels mi-
tes que Rachida El Badoui, in-
termediadora intercultural i exes-
tudiant demàster de la Univer-
sitat de Lleida, desactiva en el
seu treball Segregació i Interacció
Intercultural. Anàlisi del barri
de Balàfia. “Vull lluitar con-
tra el que anomeno rumors i pre-
judicis, és a dir, quan ens fem
una idea predeterminada d’una
persona i li atribuïm una sèrie
de característiques per ser de di-
ferent cultura”, assenyala El Ba-
doui, que viu a Balàfia.
Una de les conclusions del seu
treball és que a Balàfia, on hi ha
un 21,30% de població immi-
grant, majoritàriament romane-
sos i marroquins, no s’han creat
guetos. “El que condiciona on
visquis no és la teua nacionali-
tat sinó el teu poder adquisitiu.
Si tens diners, vius en pisos més
nous i millors, i si no és així, en
pisos més antics”, remarca la in-
termediadora, que destaca que
Balàfia és un barri “molt inte-
grador”. “Balàfia té molts ele-
ments que faciliten la comuni-
cació i la convivència entre di-
ferents cultures.Al centre cívic,
per exemple, aquests temes es
treballen molt. Les relacions en-
tre veïns de diferents nacionali-
tats són bones, encara que sem-
pre hi hagi algú que rebutgi co-
nèixer altres realitats,” apunta.
Parlen els veïns
Però estan d’acord amb aques-
tes conclusions els veïns immi-
grants que viuen al barri? Fa-
tumata Ba, del Senegal, i Bea-
triz Martínez, de l’Uruguai, as-
seguren que sempre s’han sen-
tit molt ben acollides a Balàfia,
on viuen des de fa anys.“És cert
que aquí no tenim guetos i que
és fàcil integrar-se, en part grà-
cies a la feina que es fa des del
centre cívic, però existeixen es-
tereotips. Als sud-americans,
per exemple, se’ns sol associar
a les bandes llatines”, assenya-
la Beatriz. Fatumata creu que és
l’immigrant qui ha de fer el pr
ningú t’obliga a parlar català pe-
rò és una obligació aprendre’l si
vius aquí”, assegura la senega-
lesa. Afegeix que per a ella, els
prejudicis moltes vegades són
mutus. “Hi ha immigrants que
al mínim problema ja acusen l’al-
tre de racista i això no pot ser”,
assenyala Ba, qui també ha tre-
ballat com amediadora intercul-
tural a Lleida. Jos Farreny, pre-
sidenta de Dona Balàfia, expli-
ca que des del centre cívic inten-
ten treballar el tema de la “bo-
na convivència veïnal” sempre
que poden. “Dins les nostres
possibilitats, anem fent activi-
tats i trobades que potenciïn la
interculturalitat i que uneixin.
Fa dos anys, per exemple, vam
organitzar la primera trobada de
dones senegaleses i catalanes,
que va tenir molt èxit. L’associ-
ació de veïns sempre està ober-
ta a tothom, ja que aquesta és la
nostra raó de ser”, conclou Jos
Farreny.
«A Balàfia no hi ha guetos, on visquis
depèn del teu nivell econòmic»
Com va sorgir la idea de fer
l’estudi?
Es tracta del treball de final de
curs del màster Migracions i
Mediació social de la Univer-
sitat de Lleida. El treball té di-
versos objectius: dibuixar el
panorama de la distribució de
la població immigrant a Balà-
fia,veure si al barri hi ha se-
gregació espacial i estudiar
com es comuniquen els col·lec-
tius de diferents cultures.
A Balàfia hi ha guetos?
No, de cap manera. Tenim la
creença equivocada que el
col·lectiu immigrant viu a la
part vella del barri, però la re-
alitat és que s’ha distribuït se-
gons el seu poder adquisitiu.
Els que tenenmenys diners vi-
uen a la part antiga i els que
tenen més recusos econòmics,
a la part més nova.
Quines nacionalitats són més
nombroses al barri?
El col·lectiu més nombrós és
el romanès, representa un
27,02% dels immigrants que
viuen a Balàfia, seguit delmar-
roquí, que són el 14, 58%.Al
barri també tenim algerians,
colombians, senegalesos o xi-
nesos.
El seu treball també incideix
en la comunicació intercultu-
ral.
Comunicar-se amb algú de la
teua mateixa cultura és fàcil
però si no és així, entra en joc
el desconeixement de l’altre.
Cal tenir en compte també la
comunicació verbal i no ver-
bal. La cultura oriental dóna
molta importància al silenci,
al context, mentre que l’occi-
dental és més argumentativa.
Això pot portar a molts mal-
entesos.
Rachida El Badoui
MEDIADORA INTERCURTURAL I AUTORA D’UN TREBALL SOBRE IMMIGRACIÓ A BALÀFIA