in
|
Existeix sexisme en l’esport? Sí, com a reflexe del sexisme que existeix a la societat.
Aquesta va ser una de les conclusions de la “IV taula rodona: Dona i Esport” , organitzada per donabalàfia associació i AVV Balàfia. L’afirmació amb la qual tots les i els convidats van estar d’acord va ser què la lluita per la desaparició del sexisme en l’esport, depén de cadascú de nosaltres i de la nostra actuació en els diferents àmbits en els què tenim influència: en la família, el treball, en les institucions i en la política i també, en l’esport, el fet de poder avançar en la igualtat d’homes i dones, depent de tots i totes.
Reblan el clau en aquest tema, l’aplicació de la separació per sexes i la discriminació que representa en els àmbits mediàtics, econòmics, participatiu...., segueix present en el món de l’esport. Al mateix temps l’actual crisi econòmica també perjudica i fa retrocedir en els avenços aconseguits en l’eliminació d’aquesta XACRA que és la ideologia sexista. El sexisme en l’esport és el mirall de la societat i conforme anem avançant socialment en els drets de la dona, també s’avança en aquest camp.
Les dones constiuteixen més del 50% de la societat però encara practiquen esport i consumeixen com a espectadores en un nivell molt més baix que aquest 50%. En l’ambit escolar, especialment a primària, és dóna una participació molt elevada en comparació a la d’instituts i universitats. Els i les mestres aquí, també, realitzen una bona feina. Segons Josep Ramón Vidal el paper de l’escola és fonamental per a crear l’hàbit i la necessitat de practicar l’esport.
Conxita Duran, moderadora de la taula, va aportar dades molt interessants i que constaten aquesta desigualtat, per exemple : entre els 10 esportistes més ben pagats, solament hi ha una dona en el nové lloc, una tenista, de la qual ningú sabia el nom, els de la resta, tot homes, ben coneguts per tots. L’anterior dada està solament extreta en relació amb ingressos directes, si s’afegeixen els contractes per publicitat i altres, la primera dona que apareix està al lloc 34. Els consumidors d’esport com a espectacle continuen essent majoritàriament homes. Clarificadora també va ser la definició de Sexisme com la separació per sexes en l’aplicació de qualsevol activitat de les persones.
Va quedar clar que és produeixen avenços significatius provocats especialment per la societat que demanda polítiques progressistes de recolzament del paper de la dona en tots els àmbits. Per exemple, foment de la presència en càrrecs directius i de participació en juntes. En aquest sentit, Carme Adell, manifesta que sempre és produeix un fenomen de “5 passes endavant i tres endarrera”, i proposa potenciar la complicitat entre les noies per què aquestes participin en grup, amb amigues, per evitar que finalment s’abandoni la pràctica de l’esport a l’arribar a l’adolescència i sentir-se sola i no poder fer equip. Respecte a aquestes polítiques hi ha divisió d’opinions en l’establiment de les quotes de participació. L’ obligació crea rebuig, per què naturalment que s’ha de desenvolupar el potencial humà independentment del sexe, però els punts de partida són desiguals però s’ha demostrat que quant s’ha exigit per llei s’ha avançat poc. Clarament l’establiment de quotes no ha estat tan positiu com s’esperava. Les dones continuen sense ser-hi a les juntes directives i si hi són, molts cops de manera testimonial.
També és va concloure que per progressar en la igualtat entre homes i dones, també en l’esport, cal que tots i totes aportem el nostre compomís en fets tan quotidians com la participació en les tasques de cura i atenció a les persones a l’entorn familiar. Parlem de les triples jornades de les dones i la poca implicació/incorporació dels homes en aquestes tasques. L’ Anna Fillat explica que ella practica esport pel repartiment equitatitu de tasques familiars i Kike Lacasa és posa deures en dos apartats, el familiar i el professional. També els responsables polítics, com els de clubs i organitzadors de l’esport com el Consell Esportiu del Segrià, la Generalitat, l’ Ajuntament de Lleida, i representants de partits polítics, van expressar la convicció que cal vetllar amb accions positives a favor de la participació femenina en tots els esdeveniments esportius, cal continuar amb les polítiques progressistes que estan en perill amb l’excusa de la crisi econòmica.
Destaca especialment el testimoni d’una noia del Grup de Joves de Balàfia que explica com va intentar poder jugar a futbol en un equip des dels 7 anys, i fins a l’actualitat amb 14 any ho ha aconseguit mitjançant la participació en aquest grup. Entre els arguments esgrimits per part de la família, amigues, i socialment, eren : no és un esport de nenes, no és adient pel teu físic, et diran “marimacho”, ... sobren comentaris!
En Ramón Boixadera va manifestar i constatar que organitzativament a la vila olímpica dels Jocs LONDRES 2012 i en tots els aspectes organitzatius no va detectar cap tipus de discriminació ni cap criteri sexista. Podem afirmar que, a nivell europeu i mundial hi ha una necessitat/VOLUNTAT urgent de reduir la marginació de les dones en l’esport i d'augmentar la seva participació en els programes esportius. Cada dia hi ha més dones i homes amb aquesta CONSCIÈNCIA
Carme Campoy va constatar que no cal renunciar a la feminitat i desenvolupar la pràctica esportiva. Encara troben molts cops visions masclistes/sexistes on és tracta la dona com a possible objecte sexual. . Les dones reclamen trencar “els sostre de vidre” a vegades autoimposat, a vegades imposat per altres, tenim el nostre paper i volem ser visibles, no pel fet de ser dones, si no pel fet de ser persones. Divina Farreny ha explicat que molts organitzadors i organitzadores d’esdeveniments esportius apliquen el sexisme més retrograd, atorgant premis de quantia inferior a les categories femenines i quan han demanat explicacions han constatat que s’han trobat amb incomprensió i al.lusions a la tradició. (sic)
Eva Cortijo, periodista i escriptora, va manifestar, clarament, que la premsa esportiva i la televisió, va dirigida a un públic masculí que les consumeix majoritariament, fins i tot va esmentar la sospistosa tendencia a posar presentadores de molt bona presència als informatius esportius. Hi ha un factor econòmic important a l’hora d’accentuar les diferències entre l’esport masculi i femeni. Serveix a l’hora com a justificació per la no continuitat de polítiques positives en favor de l’esport femení. Encara que, va deixar caure la reflexió, per què hem de concloure que una dona pel fet de ser atractiva ha de ser una professional poc competent?
En els Jocs Olímpics LONDRES 2012 hi ha hagut dones de tots els països que han paticipat això representa un gran avenç, també hem de dir que encara en molts països inclós el nostre, les dones tenen dificultats en practicar esport de forma segura i pateixen formes de violència no solament física, si no cultural, per exemple, en la roba esportiva, imatges o en comentaris vexatoris. Afirma Eva Bobet, en el cas del patinatge artístic que els nois que el practiquen també sofreixen aquesta discriminació d’ una part de la societat.
Amb la Isa Sáez vam convenir que d’ aquí 1 mes i escaix, en la celebració del 8 de març, molts i moltes s’ompliran la boca de la necessitat d’avançar en la igualtat, però mesures concretes que ho facin realitat costa molt visibilitzar-les. No Tots i totes els allí presents vam sortir amb la convicció que tenim deures a fer, hi ha encara socialment posicions retrògrades i visions molt parcials sobre la igualtat entre els sexes. Nosaltres tenim l’esperança de que des de cada sector privat, públic, polític, cultural i personal s’ha de treballar en favor de la igualtat, encara que hi ha homes i dones que se’ls fa difícil ......
La creixent professionalització de les i els tècnics (INEFC, LCAFE ...) donarà accés a persones formades i qualificades dins l’àmbit de l’esport fet que farà que es pugui avançar qualitativament amb certs aspectes, per exemple el que ens ocupa, el sexisme.
Afavorir la participació i inclusió social de les persones amb discapacitat. A Londres 2012 hi ha hagut un total de 4280 esportistes dels quals 1531 són dones i hi ha hagut 166 nacions representades. Hi ha una millora general en el nombre de dones respecte a les paralímpiades anteriors.
Donabalàfia associació i l’ AVV Balàfia volem agraïr la participació de tots els i les ponents, els i les regidores de l’ Ajuntament de Lleida, la Generalitat de Catalunya : Representant Territorial de l’Esport a Lleida i Institut Català de les Dones, el Consell Esportiu del Segrià, representants dels clubs i del teixit esportiu, tècnics de totes les administracions i totes les persones assistents a IV Taula Rodona Dona i Esport. Esperem sincerament que amb aquest tipus d’esdeveniments estem fent una valuosa aportació en l’àmbit de la reflexió sobre l’esport femení i els avenços en l’igualtat entre les persones, dones i homes. Manifestem la voluntat de continuar amb aquesta tasca en el dia a dia i us convoquem a la V Taula Dona i Esport del 2014 que forçosament haurà de buscar un format més ampli per tal de poder aprofitar degudament la quantitat i qualitat de les aportacions.
Composició de la Taula DONA I ESPORT 2013:
Moderadora : *Sra. Conxita Duran Delgado. Llicenciada en INEFC. Professora INEFC. Cap de Departament. Directora de Màster.
Composició de la Taula :
*Sra. Carme Adell. Exatleta. Llicenciada. ExPresidenta de la Federació Catalana de Piragüisme.
*Sra. Carme Campoy. atleta. Llicenciada. FISOTERAPEUTA. ULTRAFONDISTA
*Sra. Eva Cortijo. Periodista i Escriptora. Responsable a Lleida de la secció d’esports de la Televisió de Catalunya
*Sra. Anna Fillat. Llicenciada en INEFC. LLeida. Suficiència investigadora (DEA). Master Europeu en Activitat Física Adaptada (EMDAPA). Professora Associada a la UDL a la FCE (Facultat de ciències de l' educació). Responsable de l'Activitat Física Adaptada de la F. Aspros.
*Sra. Isa Sáez. Exatleta anys 60/70, llançadora de pes. Coordinadora responsable de les activitats de la Vocalia de la Dona de l’ AVV de Balàfia.
*Sra. Divina Farreny. atleta. Llicenciada INEFC. INFERMERA ULTRAFONDISTA. Tècnica de Salut Pública de la Diputació de Lleida.
*Sra Eva Bovet. Responsable del Club Lleida patinatge artistic.
*Sr. Kike Lacasa. Llicenciat i professor INEFC. Gerent Welness Gimnàs Royal, Balàfia, Lleida
*Sr. Ramón Boixadera. Tècnic de la Diputació de Barcelona. Responsable del centre d' operacions de la vila Olímpica i Paralímpica Londres 2012. Llicenciat en Educació física, diplomat en ciencies empresarials, MBA i máster en gestió i administració de l'esport.
*Josep Ramón Vidal. Mestre. President del Consell Esportiu del Segrià.
Grup de Joves de Balàfia
Presentació :
Sr. Toni Baró. President AVV Balàfia
Sra. Jos Farreny. Presidenta DonaBalàfia Associació
Benvinguda i Homenatge Carme Olondriz
Agraïm la presència de :
Sr. Quim Perisé Representant Territorial de la Secretària General de l’Esport a Lleida
Sra. Carme Castelló Coordinadora Territorial Institut Català de les Dones
Sra. Rosa Ball Regidora de Drets Civils, Cooperació i Igualtat Ajuntament de Lleida
Sr. Txema Alonso Regidor Ajuntament de Lleida
Sr. Joan Gómez Regidor Ajuntament de Lleida
Sra. Dolors Arderiu Sabaté, regidora de Participació Ciutadana, Gent Gran i Voluntariat
Sra. Bea Obis Regidora Ajuntament de Lleida Sr. Paco Cerdà Regidor Ajuntament de Lleida
Sr. Pau Pintó Regidor Ajuntament de Lleida
Signat
Jos Farreny. Presidenta DonaBalàfia Associació
Toni Baró President AVV Balàfia