ENTREVISTA A PEPITA ELVIRA
Des de fa més de dos anys Pepita Elvira ensenya a ballar sardanes a un grup d’immigrants. No deixa de ser sorprenent aquesta iniciativa, però encara ho és més que el grup vagi ensinistrant-se en la dansa catalana fins al punt que participen en actes populars i la porten a escena en determinats actes que s’organitzen a la ciutat.
A més de sardanista professional, la Pepita desenvolupa una intensa activitat artística, especialment en la pintura i el cant. I, des de l’inici d’aquest curs també col•labora amb la Borsa de Treball de Jericó, a la parròquia del Carme.
Per saber més de l’activitat que realitza a la parròquia li hem demanat que contesti aquestes preguntes.
1. Com va sorgir la iniciativa de les sardanes per als immigrants i com es desenvolupa l’aprenentatge del ball? Quan assageu?
La idea va sorgir de ells mateixos, li van demanar a Mossèn Joan que volien aprendre a ballar la sardana i em van dir que si en volia fer càrrec d´aquesta activitat. Sincerament, em vaig quedar sorpresa i a la vegada encantadíssima de que immigrants estesin interessats per la nostra dansa. Així que ens vàrem posar en marxa i cada diumenge de les 18.00 a les 19.30 assagem. L´aprenentatge és Excel•lent per la constància als assajos i les ganes i la il•lusió que tenen per aprendre. Cal dir que aprenen ràpid i tenen molta facilitat en captar els passos. Així és que pensant que s´avorririen ha estat tot lo contrari i ja anem pel 2n any consecutiu.
2. La participació del grup en festivals i actes cívics ha estat una constant ja des de l’inici de la seva formació. Quin és el secret de la continuïtat?
Bé, en totes les coses sempre hi ha de be una motivació i no caure en la monotonia. Dins de la dansa es poden aplicar passos i punts ben diferents seguint la música de cobla i naturalment la sardana fent que a l´hora de aprendre fins i tot enganxi al dansaire. La participació als festivals i actes cívics ha estat el detonant de la motivació; saben que assagen i aprenen amb una finalitat, han de fer-ho bé perquè han de sortit davant d´un públic i al sentir els aplaudiments l´alegria que senten es immensa. Aquest podria ser el secret.
3. La teva dedicació a la Borsa de treball és més recent. En què consisteix?
La Borsa de treball, tema ben diferent, consisteix en fer d’intermediari -per dir-ho d´alguna manera- amb la gent que necessita treballar i gent que fan ofertes de treball; revisar els currículums que et porten; buscar el perfil de persona adient a les necessitats de cadascú; facilitar núm. de telèfon perquè es posin en contacte; preparar les entrevistes; fer un seguiment amb les dues parts per saber si s´arriba a un acord o no; controlar si les persones que demanen feina no estiguin treballant per no donar dues feines a la mateixa persona a fi efecte que estigui repartit, etc.
4. Quins són els problemes que has detectat? Quins són els reptes que et proposes en l’atenció a les persones que venen a demanar feina? I pel que fa a les persones que fan ofertes de treball?
Realment hi han casos molt tristos de famílies que venen desesperades a buscar feina, i sap greu tindre que dir que en aquests moments no pots oferir la feina que busquen, que han de tenir paciència i esperar. Un repte per a mi seria, ja que també he d’esperar, que surti la persona que ve a oferir treball, doncs tranquil•litzar-los, escoltar-los, deixar que expressin les seves inquietuds i animar-los a que l´esperança no la han de perdre mai. Això és molt difícil d’aconsellar-ho quan hi ha tanta necessitat, però és cert que de vegades dona resultats positius, i tornen encara que només sigui per parlar una miqueta.
5. A nivell personal, que és allò que valores com a essencial en aquest servei que fas a la societat des de Jericó?
Personalment lo que més valoro és veure les cares de agraïment d´aquestes persones quan pots donar sortida -si més no una mica- als seus grans problemes.
Assemblea Diocesana
Acadèmia Mariana