in
Divendres Sant
Per a qualsevol Armat de la Sang aquest és, sens dubte, un dels dies més anhelats de l’any. La jornada comença amb l’esmorzar de germanor, per dirigir-se després a l’església de la Puríssima Sang, seu de la Congregació, on es guarden les cuirasses, cascs, llances i demés estris que formen part de la indumentària reglamentària.
Al voltant de les onze, tothom ja va uniformat i com ja és costum, en l’autobús que gentilment posa l’Ajuntament a disposició de l’Esquadra Romana, la “força armada” se n’anirà a la Llar de Sant Josep, on els avis i àvies que hi resideixen esperen il·lusionats la visita dels Armats, i com si de “nens grans” es tractés, amb joia i ulls brillants reben caramels i paraules d’afecte dels legionaris romans.
En acabar la visita als avis, la cohort emprèn de nou la marxa amb l’autobús per anar cap a l’Hospital “Arnau de Vilanova”, on els infants malalts esperen també impacients la visita dels Armats, que amb rialles i festes –i per suposat caramels- fan més agradable aquella estona a la gent menuda que roman ingressada, fent-los ni que només sigui per uns moments, oblidar el fet que estan malalts.
Un cop fetes les visites, als avis i als menuts, toca anar a dinar, bé a casa o bé amb d’altres companys, ja que per a qui ho vulgui hi ha també dinar en grup, amb xerinola i amena sobretaula garantida.
Havent dinat, al voltant de les quatre, tothom al pati dels Maristes; cal anar a la formació i fer l’assaig general que precedirà el “pasacalles” tan esperat per la canalla. Comença la música i el públic recorda la popular i apòcrifa lletra del “Tu que t’has menjat la truita...”, les llances piquen al ritme de la percussió, les cuirasses brillen al sol, les capes, vermelles, d’elegant caient, donen una vistosa nota de color a l’espectacle.
Un cop s’han fet les figures i evolucions, el Capità surt de la formació i arenga la tropa fent al.·lusió a la condició d’Armats de la Sang ostentada per tots; s’ha d’iniciar la desfilada.
A les 5,30 amb total puntualitat, la força emprèn la marxa seguint l’itinerari que al vespre ha de fer la processó. A mig trajecte del “pasacalle”, la comitiva s’atura al Parc de l’Escortxador, on després de fer un seguit d’evolucions i figures, i se serveix un refrigeri.
En acabar el “pasacalle”, són ja gairebé les set de la tarda, es fa una àpat lleuger i a dos quarts de nou del vespre a formar una altra vegada ja que a les nou en punt surt la processó.
Des de l’inici fins a que s’acaba la desfilada passen ben bé dues hores en les que la llança repica ininterrompudament al compàs dels tambors. Centenars de quilos de caramels s’han repartit entre els petits –i no tan petits-, sense gairebé adonar-se’n el temps passa d’allò més ràpid i ja som un altre cop a l’església de la Sang, on la milícia romana canvia l’uniforme per la roba de paisà. Però no s’acaba aquí, quan són gairebé les dotze, tot i acusar el cansament, hi ha sopar de germanor, amb amics, parents i dones, tothom s´hi pot apuntar, ja que només cal pagar; a taula es comenta de manera distesa que s’ha fet a la jornada, com ha anat la processó, mil coses... Però en aquells moments en el cor de cada armat hi ha per damunt de tot la satisfacció de ser-ho i l’anhel i voluntat de que passi ràpid l’any i que arribi el gran dia; el Divendres Sant.
|