Pregària

D a v a n t   C r i s t   J a c e n t
(reflexió - pregària)


 

La mort ha seguit el seu curs,
el mal s’escampà arreu,
a Crist el baixaren de la creu,
sembla que la mort s’ha endut Jesús.

Es quedà sola Maria,
el seu cor trencat
crida en silenci, esclatant
d’angoixa,
el món s’enfonsa,
el mal ha pres la Vida.

Les tenebres ofegaren la llum,
la terra sacsejà les entranyes,
la foscor ho envaí tot,
s’esquinçà el vel de les distàncies,
Déu morí en una creu,
la vida arribà a les acaballes.

Ja el porten al sepulcre,
jau immòbil,
profèticament sencer, els ossos incòlumes,
esquinçat, però, fins a l’òbit,
en un seguici, adolorit i pulcre,
que ha perdut Déu i ha perdut l’Home.

Anunciar la veritat als captius,
viure l’amor autèntic,…
la mort per un encontre falç i patètic,
farcit de egoismes i privilegis altius.

L’esperança morta també hi és,
el neguit, l’angoixa,...
per la humanitat quasi és nona.
Arribat el capvespre es fa a sobre l’hora,
i el seguici arriba lent
a la tenebror de la freda i fosca roca.


..I jo passiu em quedo,
atònit, gelat per l’evidència,
sentir aquell silenci
m’aclapara,
mirar-te em sacseja,...
el dolor és infinit,
ple de buidor,
d’esperança desfeta,...
on és la Llum,
on el Sol que la feia?

L’esclat arriba de seguit,
és el mal qui ha caigut per terra,
la mort no té reialme,
Crist viu,
sa llum regna...
Déu no ha abandonat
ningú,
Crist és el que era,
joia i vida arreu!
La glòria és a la terra.

J.L.S.S.
Portant