.jpg)
Febrer de 2010
Molt estimats en Crist Jesús: Avui que tinc una estona lliure he pensat contar-vos com segueix la nostra vida pastoral, a Tula de Allende- Mèxic.
Ahir vam celebrar la festa de la Candelària, aquí en diuen “El levantamiento del Niño Dios” No us podeu imaginar com porten el Nen Jesús a beneir, li posen uns vestits molt bonics, la majoria son blancs, però també n’hi ha que el vesteixen de papa, d’un sant, d’àngel. Els sacerdots ja els expliquen que el Nen Jesús sols el poden vestir de blanc com va normalment , però encara no ho fan tots. Si que han millorat per que inclús el vestien de futbolista i aquest anys no n’he vist cap. També porten a beneir veles, flors, ect. Un sr. va venir amb una moneda de cinc pesos per que li tires aigua beneïda. Un nen d’uns sis anys em va dir: hermana écheme agua bendita por que soy muy grosero” volen dir que no es porten massa bé. Al acabar la Missa, es fa la benedicció . Hi ha tanta gent que ha de beneir el sacerdot i tres o quatre religioses, totes les que podem. Sempre volen que els toqui l’aigua, diuen “ échale aguita por favor”
En totes les Eucaristies l’església està que no hi cap ningú més , és a dir que sempre hi ha gent que no pot entrar fins que acabat la Missa per beneir el que porten. A la catedral es van celebrar quatre Misses, al matí a les 7h, a les 12h i a la tarda a les 5h i a les 7h . A demès es van celebrar vuit Eucaristies i quatre celebracions de la Paraula a les colònies o Comunitats. Les celebracions les vam fer les religioses.
Menys mal que aquí no celebren la festa de sant Blai, si no encara estaríem beneint.
Fa uns dies que a les vuit del matí, van trucar el timbre . Vaig anar a obrir i no puc oblidar la imatge que vaig veure. Un senyor ens portava una nena d’uns 13 ó 14 anys que havia trobat al carrer prop de casa nostra. Tenia tota la cara morada, un ull no el podia obrir de tant inflat i esgarranys a la cara i al coll. Tremolava de fred, havia passat la nit al carrer. Ens va dir que era de Celaya, una ciutat molt lluny de Tula. Un noi l’ havia agafat i se l’havia endut en un cotxe. Com que ella no havia volgut consentir als desitjos del jove, li va pegar, la va mal tractar i la va deixar tirada a la borrera. Primer li vam donar llet ben calenta i menjar, ja que ens va dir no havia menjat res el dia abans. Ens va donar un telèfon de casa seva però, telefònica ens deia que aquell número no existia. Vam telefonar a Benestar Social i van vindre dos senyoretes molt educades, li van fer varies preguntes, crec que ja sabien alguna cosa. Elles se la van endur per acompanyar-la a casa seva. És un cas estranys, però aquí a Mèxic hi ha moltes mares solteres que son molt joves. Ens trobem en un país que hi a uns quants que tenen tota la riquesa, un altra grupet que viuen amb el fruit del seu treball, fent moltes hores al dia i sense cap assegurança i un gran nombre de gent amb molta “miseria”, sobre tot persones grans, malaltes i infants.
Els catòlics son generosos i ajuden en tot el que poden, però no arriben a tots els necessitats. Heu de pensar que els sacerdots no reben cap ajuda del govern, però son molt apreciats de la gent.
En Tula estan construïen el Seminari Major. Amb donatius. Fa dos dies que un treballador ens va dir, que ara pararien per que no tenien diners per pagar-los. Com podeu veure a tot arreu hi ha necessitats.
A finals de gener, no recordo el dia, el sr. bisbe va ordenar a quatre diaques, han estat una temporada estudiant a Roma, “Els Legionarios de Cristo Rey”els havien donat una beca per ampliar els estudis.
En el Seminari Major hi ha uns dotze seminaristes sense comptar els diaques que ja estan a diferents parròquies de la diòcesis. Un d’aquest quatre està de professor al Seminari Menor. H ha uns vint seminaristes en el Menor.
En la Pastoral que ens han encarregat no acaben mai la feina. Cada setmana anem a fer hores santes. Els dimecres anem una setmana a Iturbe i l’altra a Tultengo, son dos colònies que depenent de la Catedral. Quan el pare Gerardo va Iturbe, nosaltres anem a Tultengo, la setmana que va a Tultengo nosaltres a Iturbe. Sempre ens estan esperant amb alegria. El segon dimarts de cada mes anem a un altra Colònia que es diu 2º del Llano. Aquí hi anem amb el padre Frak, que és el secretari del sr. bisbe. Nosaltres fent hora santa i ell confessa.
Els dilluns i divendres vaig al Cereso, és la presó, amb tres o quatre senyores, soles no ens hi deixen entrar, des de les 10,30 a les 13, però sempre son ja les 14h quan arribo a casa . Cada 15 dies, el divendres, ve el padre Gerardo i celebra l’Eucaristia, confessa i parlar amb els que ho desitgen, sempre li falta temps.
Els dimecres, a les 10, tinc reunió amb la pastoral dels malalts. Això és lo normal, però sempre hi ha mes reunions, amb l’Equip de Catedral, Equip de Coordinació i animació de totes les pastoral, Càritas, ect. Recessos, Cada més tenim la reunió de Foranía, és semblant al que vosaltres dieu arxiprestat.
El pròxim diumenge tenim una trobada amb les religioses de la diòcesis, per celebrar el dia de la Vida Consagrada, que era el dia dos, però aquí no la podem celebrar aquell dia. pel motiu que ja he explicat al començament d’aquesta carta.
Una de les germanes l’Assumpta estarà sis dies a una trobada missional i vocacional de totes les diòcesis de Mèxic, amb un grup de joves que es fa en una ciutat a molta distància d’aquí, prop de E.U. i ens han dit que allí fa molt fred. Primer han de fer dos hores i mitja i desprès 22 h,. sempre amb autocar, per que els tren sols son de carga. No n’hi ha cap per a les persones. Aquest dies ens quedarem la M José i jo soles.
Fa una setmana que plou nit i dia. A pesar que no és el temps de pluja. Hi ha molta humitat, i com que no veiem el sol fa molt més fred. Ja desitgem que surti el sol.
Bé, desitjant que el bon Déu ens beneeixi a tots els que estem treballant en la Vinya del Senyor, us envio una forta abraçada. Units sempre en la pregària.
M Teresa Guiu Tost, S.F.U.