DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA.
Homilia de la Pentecosta
Reflexió: Pentecosta: El dia de la gran efusió de l’Esperit de Jesús a l’Església.
Donació de l’Esperit. El cristià és el que es distingeix perquè té el do de l’Esperit de Jesús i viu amb l’estil amb que Jesús va viure.
Va bufar sobre ells i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant” Un al•lusió al relat de la Creació de l’home en el llibre dl Gènesi.
Es bo recordar avui que aquest Esperit el portem en nosaltres des del dia del nostre Baptisme, i que el vam compartir plenament el dia de Confirmació.
¿Qui és aquest Esperit?
1.- L’Hoste de les nostres ànimes.
“Aquest Esperit ha estat vessat en el nostres cors”(1Jn 2, 20”)
A l’home actual li cal fer la experiència d’entrar en el seu interior. Dins nostre hi ha “un espai interior, en la major part de les persones “inexplorat”, ja que només sovint viuen superficialment, és a dir, a la superfície. Endinsant-nos en aquest espai descobrim la presència amorosa de l’Esperit de Jesús, hi sentim la seva veu i experimentem la seva força.
“Vols sou el consolador
De l’anima Habitador,
I dolcíssim refrigeri”
2.- Ens il•lumina amb la veritat
“Us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera” (Jn 16,13)
Moltes vegades ens rellisquen els fragments del l’evangeli, fins i tot ens poden semblar músiques celestials; o potser no copsem del tot el sentit dels esdeveniments de cada dia. Però hi ha cops en que experimentem una il•luminació que ens porta a un coneixement més profund de la Paraula de Déu o dels fets que sembren el nostre viure. Aquesta és l’acció de l’Esperit de Jesús. Ens confirma en la veritat. Sempre ens porta a reorientar la nostra vida.
“Oh Divina Claredat,
Visiteu la intimitat
Del cor que ja us ansia”
3.- Ens conforta amb una força transformadora.
“Unes llengües de foc es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells”. Cada un d’ells es convertí en una llàntia encesa pel foc de Déu. Ara pren sentit la frase de Jesús: ”Sou la llum del món”.
Els apòstols són un exemple evident de la seva eficàcia. Pentecosta canvia totalment la seva manera de comportar-se: de porucs i covards, es tornen valents i comencen a proclamar Jesús amb total decisió. “Es trobaven asseguts”. Una manera bonica per expressar la seva situació anterior.
Aquesta força no s’ha exhaurit amb el temps. Segueix actuant avui entre nosaltres. Només cal que connectem amb aquest Esperit. Ell els alliberar de tot desànim, tristesa, egoisme o egocentrisme; de tot esperit venjatiu, de la mediocritat, de pessimisme i de la vulgaritat.
“En els treballs sou confort,
En les penes sou conhort,
En la calor sou temperi”
4.- L’Assemblea diocesana, obra de l’Esperit.
A la Pentecosta neix l’Església del Crist. La que té en comú el mateix Esperit, La que rep els dons per al servei en bé de tots. Sense Ell podríem ser moltes coses però mai serem l’Església del Crist, només amb Ell, “podem donar testimoni del Crist”. El nostre Sr. Bisbe ens ha convidat en l’Assemblea diocesana, que s’ha celebrat aquest cap de setmana, a fer tot el possible per a que la nostra comunitat diocesana sigui una comunitat evangelitzadora. L’Esperit ens ensenya a trobar el nostre lloc en la comunitat eclesial: participació i cooperació.
Deixem-nos guiar per l’impuls de l’Esperit, que fa superar les diferències i ens uneix en el amor. Tots, amb llenguatges i maneres diferents, però units en una mateixa fe en Crist i amb un mateix anhel de construir un món millor.
El nostre gran perill és deixar de ser sal que ho impregna tot del bon gust de Crist, deixar de ser llum qui il•lumina amb la veritat, deixar de ser llevat que transforma la pasta de la humanitat.
“Pare dels pobres, veniu,
Deu-nos els dons que teniu,
Oh Sol que el cor il•lumina”
Envia'ns el teu Esperit.
Assemblea Diocesana
Acadèmia Mariana