I. El dia de l'Eucaristia: totes les lectures en parlen:
- L'anyell que degollaven el dia de Pasqua...
- figura d'aquest Anyell que esborra el pecat del món, ofert aquí avui...
- Sant Pau parla de la tradició que ha rebut -i que ell transmet-
- del que va fer Jesús.. l'últim sopar que volgué continuar per sempre.
- L'evangeli ens descriu el clima de l'últim sopar: d'humilitat i amor...
Aquí volia arribar: per entendre l'Eucaristia i rebre-la fructuosament... ens hem de moure en un clima d'humilitat i d'amor.
II. El motor de les paraules, gestos i vida de Jesús és l'Amor.
- Per amor ens ha creat... redimit... entregat a la mort lliurement.
- Per amor instituí l'Eucaristia: Preveient ja la seva mort, va voler anticipar-la,
- donant-se als seus deixebles sota les aparences de pa i vi...
- I per poder estar amb ells i amb nosaltres per sempre... instituí els sacerdots que renovin cada dia el sacrifici de Jesús...
Això és l'Eucaristia: el resum de tot l'amor de Déu...
- Tots els passos de la vida, mort i resurrecció de Jesús...
- renovats, tornats a viure, presents en cada eucaristia.
III. Per això hem de valorar tant la Missa de cada diumenge i la Comunió...
- és obrir-nos a l'amor de Jesús, deixar-nos xopar per la seva sang...
- que ens neteja, ens alimenta, ens cura...
- La Missa, la comunió... és l'Amor de Déu "en acció" sobre cada u de nosaltres.
- No ens estranyi mai la importància que dóna l'Església a la Missa i a la necessitat de la comunió.
- És el tresor... més gran... que ha rebut... per a nosaltres
- És el testament que ha rebut l'Església... del mateix Jesús: "Feu això..."
- Prenguem seriosament l'Eucaristia: l'assistència i el "clima"
IV. Disposicions? Només si estimem... podem rebre l'Eucaristia.
- Un amor que no és paraules.. sentiments solament...
- sinó amor real, pràctic... amb conseqüències en la vida.
- Amor a Déu.. vol dir viure en la seva amistat, gràcia de Déu...
- Relació filial que el pecat mortal trenca...
- però que està disposat a renovar pel sagrament de la Reconciliació.
- Només així... podem rebre fructuosament la Comunió.
- Però estimar Déu no es pot fer sense estimar el proïsme.
- Aquest amor al proïsme...el signe que Jesús ha posat de que estimem Déu.
- "Mireu com s'estimen" deien dels primers cristians...
- I aquest amor els portava a "compartir" els seus bens...
- No hi havia necessitats... no perquè fossin rics
- sinó perquè ser deixeble de Jesús i no compartir-ho tot és impossible.
Nosaltres donem aquest signe...
- Quan nosaltres ens interessem pels de prop i pels de lluny... donem signe...
- Quan nosaltres sabem perdonar de cor...
- Quan en nosaltres és constant la pregària per la pau... i posem pau...
- Quan ens "couen" els problemes de la Fam, de la misèria de 3/4 parts...
- Quan sabem col·laborar a aquestes immenses necessitats... som signe.
La col·lecta d'avui per les necessitats de la Càritas Parroquial.
"Mireu com s'estimen" deien dels primers cristians...