in
Homilia del 3r diumenge de Pasqua
El Messies havia de patir –diuen- Convenia, diu en altra ocasió. Era una decisió de Déu: Havia decidit el seu destí.
Però aquest rostre de Crist crucificat, que accepta la decisió del Pare, no és un rostre venjatiu, sinó...
La necessitat més gran que tenim tots nosaltres –pecadors- és sentir la misericòrdia de Déu sobre nosaltres i sobre el nostre món. El rostre de Déu és misericordiós.
El Papa Francesc no es cansa de repetir-ho. Precisament acaba de proclamar un Any Sant, un any jubilar, amb un document que comença amb aquestes paraules: “Rostre de Misericòrdia”.
La tragèdia del nostre món, el pecat de la humanitat, la corrupció, la barbàrie de les guerres i tot el que ens fa esgarrifar... demana a crits la misericòrdia d’un Déu que ens pot salvar, d’un Déu que ens ha salvat en Jesucrist, d’un rostre misericordiós.
Un Déu que ens demana ser testimonis d’aquesta misericòrdia.
Si sentim sobre nosaltres, si experimentem la bondat d’aquest rostre misericordiós de Déu, serem testimonis, aproparem aquest rostre a tots els germans, serem per a ells el reflex d’aquest rostre de Déu. Un rostre de misericòrdia.
L’Eucaristia que celebrem i que ara rebrem és el signe, és la penyora. Un Déu, Jesús, el Fill de Déu, que es fa pa i vi per als pecadors, que es fa aliment per transformar el nostre cor, i fer-lo semblant al d’ell: un cor, un rostre misericordiós.
El rostre misericordiós de Jesús estén la misericòrdia a tot el món.