in
Diumenge 21 ordinari - cicle A
Qualsevol text de la litúrgia és prou ric i ens dóna motius de reflexió i d'aprofitament. La meditació de la Paraula de Déu, feta amb humilitat i agraïment, és sempre font de joia i vida.
Podríem meditar
Les paraules de Jesús a Pere, en resposta a la seva confessió de fe, valenta: “Tu ets Pere... pedra, sobre la que fonamentaré la meva Església”.
També aquestes altres paraules de Jesús:
· Que desvetllin en nosaltres una valoració molt gran del sagrament de la Penitència, en què, a través de l'Església, és Déu qui ens perdona els pecats, ens conforta i ens ajuda a no caure.
· Quanta necessitat tenim avui de tornar a la recepció assídua i freqüent d'aquest sagrament que a Jesús li ha costat la sang i a nosaltres ens omple del fruit d'aquesta sang.
Fem nostra aquesta pregària dels salms:
Els qui no posen la confiança en si mateixos, sinó en Déu, no en qualitats, ciència, càrrecs, fama, diners... sinó en la bondat de Déu, el seu poder, el seu perdó, la seva providència.
· És que estan edificats sobre roca (la Roca que és Déu) incommovible.
Tant de bo que sigui aquesta la nostra actitud: humilitat i confiança, i l'anem escampant al voltant nostre com la contribució més bonica a la pau, a la germanor, a la serenitat, a la joia...
Recordem i preguem pel sant Pare Francesc, avui la Roca visible de l’Església. Sintonitzem amb els seus desitjos, pregàries... per la pau en el món.
“Tu ets Pere... pedra, sobre la que fonamentaré la meva Església”.