in
Homilia en
La solemnitat més gran de l’any litúrgic. La plenitud de
“Si vaig al cel, és per enviar-vos l’Esperit Sant. Us convé que me’n vagi. L’Esperit Sant que us enviaré us enfortirà, us farà entendre tot el que jo us he ensenyat, i us guiarà a la veritat sencera. Ell habitarà en vosaltres, us omplirà dels seus dons; serà el vostre advocat, el Vostre consolador”
L’Esperit Sant, Déu
Els apòstols –Jesús els ho havia dit- es reuniren al cenacle, amb Maria, la mare de Jesús, per pregar, per demanar la vinguda de l’Esperit Sant. Avui, nosaltres, deixebles de Jesús, membres de l’Església, estem reunits a tots els pobles del món, també amb Maria, per demanar aquesta vinguda de l’Esperit sobre nosaltres i sobre l’Església.
L’Esperit Sant ens purificarà –
La seva és una força creadora: creadora. Fou la força que creà el món del no res, la força que fecundà les entranyes de Maria per infantar Jesús, la força que ressuscità Jesús d’entre els morts, la força que fou capaç de transformar els primers deixebles, porucs, ignorants, en homes nous capaços d’estendre el missatge de Jesús arreu del món i donar la vida per ell. I aquest Esperit té avui la mateixa força per transformar-nos a nosaltres, per fer renéixer la il·lusió, l’esperança, enmig de les dificultats.
I tot això ho fa en nosaltres, cada batejat, i en l’Església sencera.
Convençuts, doncs, de la necessitat que tenim, i confiats en la paraula de Jesús, demanem que davalli sobre nosaltres i l’Església el que Jesús mateix ens ha promès:
Veniu, Esperit Sant.
Fer referència a la pregària pels cristians perseguits.
Veniu, Esperit Sant!