in
Diumenge 24 Ordinari – cicle C
Reflexió: Com és el nostre Déu?
Ens podríem preguntar com és Déu.
Tres lectures i tres històries que comencen malament i acaben bé.
1. El pecat dels israelites al peu del Sinaí:
“Veig que aquest poble és rebel al jou. Deixa'm que s’inflami la meva indignació. Llavors Moisès va suplicar al Senyor, el seu Déu ...I el Senyor es va penedir de l'amenaça que havia pronunciat contra el seu poble”.
2. Sant Pau, que de gran pecador es va transformar en el més gran apòstol de Jesucrist:
“Dono gràcies a Jesucrist nostre Senyor. És ell el qui m’ha donat forces; es va fiar de mi i em va confiar aquest ministeri. Això que jo abans era un blasfem, un perseguidor i un violent. Però Déu va tenir compassió de mi, perquè jo no era creient i no sabia el que feia, La gràcia del Senyor ha estat pròdiga en mi, donant-me la fe i l'amor cristià.
Això que ara et diré es cert, i del tot digne de crèdit: Que Jesús va venir al món per salvar els pecadors, i jo sóc el primer”.
Sant Pau és molt conscient del que Déu ha fet en ell. I proclama que ha vingut al món per salvar els pecadors, i per tant, a nosaltres.
3. Les paràboles de la misericòrdia:
“Us dic que la mateixa alegria hi haurà entre els àngels de Déu per un sol pecador convertit”
Què més pot dir i fer Jesús per moure'ns a tots nosaltres a la confiança i a la conversió?
4.- PREGÀRIA:
Preguem amb el salm responsorial, el “miserere”: “Déu meu, creeu en mi un cor ben pur ... feu renéixer en mi un cor ben ferm”. "Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant”
“Déu meu, creeu en mi un cor ben pur ... feu renéixer en mi un cor ben ferm”.