in
Homilia del’Assumpció
Reflexió: Maria ens convida a córrer cap a la meta?
1.- Aquest dies el món sencer tenia posada la seva mirada en un gran esdeveniment esportiu, l’Olimpíada de Londres. Seguim la tradició dels jocs olímpics iniciats a Olímpia –Grècia- el 776 anys a.C.
Quan ens endinsem en la mística d’aquests jocs ens adonem que hi ha grans virtuts humanes i que les podríem veure reflectides en el lema:”Citius, altius i fortius” (Més ràpid, més alt i més fort). També les olimpíades ens inviten a reflexionar i a viure la gran “olimpíada cristiana”, on les proves de l’exercici de les virtuts ens porten a una “corona que no passa”, la Vida eterna..
2.- La nostra vida es una cursa, una olimpíada, una aventura plena de sorpreses i d’imprevistos, on l’exercici és fonamental. Els qui han nascut cansats i avorrits i els qui tenen el cor reumàtic, no poden ser seleccionats per aquesta olimpíada.
És cert que si mirem enrere, n’hem passat de tots colors i de tota mena.
Si mirem endavant, tampoc sabem què s’esdevindrà. Llàstima que tenim tendència a fer el camí amb el ulls baixos, mirant a terra. Mirada curta. Ens falta llum i ens falta energia.
3.- La festa d’avui ens impulsa a mirar amunt.
No estem destinats al sofriment, soledat, tristesa i ,mort(cap d’aquestes realitats tindrà la darrera paraula). Estem cridats a la vida en plenitud: a estimar i a sentir-nos estimats. “Cantando la alegría de vivir”.
Allà on ha arribat Maria, una germana nostra, hi arribarem nosaltres, malgrat les nostres deficiències. No podem viure sense esperança: sobre tot la gran esperança.
La festa d’avui és una resposta:
4.- Avui se’ns ensenya que Déu ha fet i vol fer meravelles.
“El totpoderós obra en mi meravelles”.
Hem de viure la vida amb el mateix estil en que visqué María.
“Feliç tu que has cregut”
Volem fer la nostra voluntat i no la de Déu.
¿Sóc factor d’unió o de desunió? Com va la meva disponibilitat vers les persones que ens envolten?
Causa: Era plena de gràcia: plena de l’Esperit Sant, que ens impulsa a donar-nos als altres i a estimar.
Conclusió: Seguim el consell de Sant Pau: “Correu de forma que aconseguiu el premi” i fem-ho amb més rapidesa, mirant cap a dalt i amb tota la força del nostre esperit: “Citius, altius et fortius”. Maria, la Mare ens ha precedit, ens estimula i ens espera.
5.- Pregària: Rosa d’abril, morena de la serra, de Montserrat estel; il•lumineu la catalana terra i guieu-nos cap al Cel.