in
Diumenge 14 ordinari - cicle A
Som al temps de l’estiu, de la calor. Alguns podeu fruir d’uns dies de vacances. Altres, molts altres, no ho poden fer; o el que és pitjor, estan a l’atur i... no els en cal fer, de vacances! Aquesta situació, els cristians, que ens reunim aquí a l’església, l’hem de tenir molt present, i posar-hi tots, en la seva solució, el nostra gra de sorra.
De tota manera, tots –i de tot- hem de donar gràcies a Déu, que en Crist, s’ha manifestat com a Pare i ens ha revelat l'amor immens. Això és el que venim tots els diumenges a celebrar amb goig i units els germans.
Fem un breu repàs a les lectures de la Paraula de Déu, adreçada avui i aquí a cadascú de nosaltres.
El profeta, en la Primera Lectura, ens parla de la figura de Crist, Messies rei, portador de pau.
Per això, al Salm Responsorial hem beneït el nom del Senyor, que
Sant Pau, en la Segona Lectura, ens parla de l’Esperit de Jesús, que habita en nosaltres, i que ha de ser qui ens guiï, com guiava sempre Jesús.
I què bonic l’evangeli d’avui!
A Jesús l'escoltaven molts que eren savis, instruïts... i no l'entenien. En canvi la gent senzilla, ignorant entenien el llenguatge de Jesús. Se sentien estimats, valorats, perdonats, ajudats...
Els nens, els malalts, els pobres, els pecadors, s'hi sentien a gust, al seu costat.
"Veniu a mi els qui esteu cansats, afeixugats... jo us faré reposar. Accepteu la meva càrrega. El meu jou és suau, la meva càrrega lleugera"
Deixem que l’Esperit ens apropi a Jesús. Deixem-nos estimar. Que el nostre cor reposi en Jesús.
Avui se celebra a l’Església la diada de responsabilitat en el Trànsit.
El Trànsit és una situació humana de gran envergadura.
Molts milions de persones diàriament es troben en aquesta situació de mobilitat. A l’Estat espanyol, cal donar gràcies, perquè en cinc anys s’han reduït molt els accidenys mortals de trànsit (de més de 5.000 hem passat a una mica més de 1.000). De tota manera, al món, és la “guerra” que causa més morts.
Cal tenir present dues coses, quan ens posem en carretera.
La nostra responsabilitat, que cal assumir en bé nostre i en bé tots els germans.
I. Responsabilitat que demana unes actituds. Les podríem resumir:
II. Encomanar-se a Déu. Perquè no tot depèn de nosaltres. Us proposem aquesta pregària, avui en la festa de sant Cristòfol, patró dels conductors:
Oració del conductor “Dóna’m, Senyor, mà ferma A tu, Senyor, que dónes la vida Deslliura, Senyor, Ensenya’m a fer ús del meu cotxe Fes, Senyor, que no em domini T’ho demano, Senyor, |
|
Descansant amb Jesús.