Diumenge V de pasqua - cicle B
"Jo sóc el Cep. Vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit"
Pensava que els sants (Sant Anastasi .... qualsevol sant que celebrem aquests dies...) estan ja plenament units al Cep, que és Crist
- Ja aquí a la terra varen viure units a Crist...
- per l'amistat amb Ell, per la gràcia de Déu
- en la seva passió, dificultats...
- Units ara en la resurrecció, alegria plena, perfecta i eterna.
- Realment han donat molt de fruit...
Per això hem estat creats... Per això hem estat batejats:
- en el baptisme... units a Crist, identificats amb Ell, una sola cosa amb Ell...
- penetrats per la seva gràcia, vivint la seva mateixa vida...
- con les sarments viuen la vida del cep i en produeixen els mateixos fruits.
Ho hem de valorar cada vegada més. I vetllar per aquesta unió íntima amb Jesús.
Que cada dia sigui més ferma la nostra fe en Jesús i el nostre amor a Ell
- Fe ferma, com la dels sants: ventades, tormentes, ... res
- Ens poden venir dificultats: moments difícils, sembla que Déu s'amaga,
- tot és fosc.. tot s'enfonsa... Però si la fe està arrelada en la Paraula de Déu -escoltada i practicada- ens en sortirem de totes les dificultats.
- Com el cep... quan l'esporguen, en surt amb més vitalitat.
Unió amb Jesús, que suposa relació d'amistat, de diàleg amb Ell: Oració.
No una vegada (quan anem a descansar, o quan tenim una dificultat), sinó sempre, diàleg constant, orientació constant...
- com les muntanyes de Montserrat, arrelades a terra... però sempre mirant al cel....
- realitats de la vida, ens hi hem de comprometre... estudis, professions, família, societat, política... però amb la mirada i orientació sempre a Déu...
- units plenament amb Jesús (faig sempre el que agrada al Pare)
- donarem els mateixos fruits de Jesús.
Decisió ferma de ¡fora el pecat!
- que trenca l'amistat amb Déu, trenca la vida
- com una sarment separada... seca... inútil, només serveix per al foc.
Demanem-li a la Mare de Déu, en aquest mes de maig
- que la nostra fe sigui ferma com la seva
- que puguem ser per a tothom qui ens vegi, signes indicadors del Nord...
- i que ens mantingui sempre units amb Jesús, com les sarments al Cep...
- que visquem el baptisme, conscients de la dignitat que hem rebut i de la responsabilitat i goig que comporta.
"Jo sóc el Cep. Vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit"