in
Diumenge 21 ordinari – cicle B
Cal determinar-se. Cal elegir. Hem de dir què volem. Hem de dir si o no. Dos anècdotes
Josuè reuní a Siquem totes les tribus d’Israel, i digué a tot el poble: «Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: El poble respongué:
En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! ¿Qui és capaç d’entendre’l?, Menjar la seva carn, beure la seva sang...» ....
Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell.
Jesús preguntà als dotze: «¿Vosaltres també em voleu deixar?» Simó Pere li respongué: «Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».
Els apòstols van dir SÍ, sense entendre massa... però es van fiar de Jesús. I van ser fidels
I van tastar... què n’és, de bo, el Senyor.
Germans i germanes. Ens cal decidir. Tant de bo que ho fem amb seny.
Siguem assenyats. Valorem la nostra decisió.
No ens han de moure només les nostres raons i judicis.
Els apòstols no entenien tampoc el que haguessin de menjar la carn de Jesús, però es van fiar d’ell: «Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».
Germans i germanes. Fiem-nos de Déu. Fiem-nos de Jesús que ha donat la vida per nosaltres.
Ell és conscient de que ens demana molt. Però és conscient –també nosaltres- de que ens ho ha donat tot. Sapiguem elegir.
Déu espera la nostra resposta. Ell és al nostre costat. Ell és la nostra força. Tinguem confinaça. Diguem SI. Que la Mare ens hi ajudi. Ella va estar la dona del SI.
Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna.