in
Diumenge 2 d’Advent – cicle B
Escoltem amb joia aquestes paraules del Profeta Isaïes:
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu.
«Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa...»
Com ho farà?
Déu ens ha promès un salvador. I no qualsevol. Ens envia el seu Fill, que es fa home com nosaltres.
«Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, ... vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien».
Aquesta és la Bona Nova, que també avui hem d’anunciar.
És el que estem esperant en aquest temps d’advent. Ell és capaç –i vol- consolar, alliberar, perdonar. I ho farà. Deixem que penetri el goig en nosaltres. “Perquè Déu no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se”.
Què hem de fer nosaltres?
Ens ho diu Joan Baptista, el precursor del Senyor:
«Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí».
Germans i germanes.
Podrem així dir com sant Pere, en la segona lectura:
“Esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.”
No oblidem un referent, una dona que va viure amb plenitud aquest temps d’Advent. MARIA. Ella ens ajudarà a veure el que hem de fer, i a fer-ho amb alegria, ni que ens costi.
________________________________________
Aquesta vinguda del Redemptor s’anticipa, s’actualitza enmig de nosaltres amb l’Eucaristia que ara celebrem. Jesús, el Salvador, es fa realment present sobre el nostre altar. Ve a nosaltres per fer-se company de camí, aliment i força en els moments que estem cadascú de nosaltres vivint.
«Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí»