in
La Immaculada Concepció
Estem acabant la primera setmana d’advent. I celebrem la festa de la Immaculada. Són dues celebracions molt vinculades.
Vinculades, en primer lloc, perquè Maria va ser la primera i la que millor va preparar la vinguda de Jesús: pensem en la seva oració, recolliment, atenció a fer la voluntat de Déu. L'existència de Maria anuncia el compliment de la promesa: la vinguda del Messies, esperat per tots els segles...
Ella és una de les figures centrals de l'Advent (junt amb Isaïes i Joan): ells l'anuncien, de lluny i de prop... Maria el fa present. Mirar Maria és mirar el Nadal, mirar Jesús, esperar.
Hi ha un fort contrast entre les dues lectures, primera i tercera, d'avui:
Eva vol ser com Déu -l'orgull-, vol fer-se centre i reina, i es converteix en esclava del pecat... i causa el desastre de la humanitat: mort, dolor, guerra. De tot això no n'és Déu, la causa, és l'home amb el seu orgull insensat.
Maria es reconeix la serventa de Déu, la petita, l'esclava... i es converteix en mare, en lliure, en reina, en portadora de salvació.
Quan l'home no reconeix Déu, se centra en sí, esclavitza tothom, i s'esclavitza ell mateix: portador de desastre.
Quan l'home es reconeix criatura, està en la veritat, la veritat el fa lliure i obté la salvació.
Aquest és el contrast, aquesta és la lliçó.
Contemplem Maria
Escoltem el que deia un sant, el sant Rector d’Ars, Joan Maria Vianney:
“Déu podria haver fet un món distint de com és ara. Però mai hagués pogut fer una criatura més santa, més formosa, més perfecta que santa Maria de Natzaret: la plena de gràcia, la Immaculada”.
Contemplem, invoquem, imitem.
Tinguem sempre com a objectiu primer, com ella, el fer la voluntat de Déu.
Beneïda sigues tu, Maria!